Dia mundial del càncer: Per què falla la memòria a supervivents de càncer mama?

Recentment ens va arribar al consultori de la FEFOC el següent testimoni d’una supervivent de càncer de mama:

Després d’haver superat un càncer de mama i un cop finalitzat el tractament, em vaig reincorporar a les activitats de la meva vida normal. Va ser llavors quan vaig començar a experimentar dificultat per concentrar-me, petits lapsus de memòria i fins i tot, en algunes ocasions, situacions de bloqueig mental. Al principi ho vaig atribuir a problemes d’ansietat, però han passat ja tres anys i em trobo bé anímicament, pel que no trobo explicació al que em passa.

Em poden ajudar?

RESPOSTA:

Per què falla la memòria a supervivents de càncer de mama?

Una complicació possible de la quimioteràpia és l’anomenat cervell químic o boira cerebral. Va cridar l’atenció cap a aquest problema el nombrós grup de dones supervivents de càncer de mama (CM) que havien rebut quimioteràpia i explicaven problemes de memòria, dificultats d’expressió i altres símptomes que complicaven la seva vida diària. El cervell químic és important donat el creixent nombre de persones que sobreviuen al CM. És una alteració que sol agafar per sorpresa a les afectades que, majoritàriament, un cop superat el tractament pensen, lògicament, que poden retornar a les seves vides normals, per trobar-se que, de vegades, els efectes crònics de la quimioteràpia poden dificultar-ho o impedir-ho.

Manifestacions. Algunes pacients, durant i després de la quimioteràpia, expliquen que experimenten errors de memòria, obliden coses que abans recordaven amb facilitat, o bé els és difícil concentrar-se en el que fan o recordar dates o paraules d’ús comú; a altres els costa fer més d’una cosa alhora; o bé triguen més a fer tasques que abans ocupaven amb més rapidesa. O no les fan (per exemple, oblidar apagar els llums o una porta). O no aprendre coses noves. O una barreja de diverses d’aquestes alteracions. Se sol tractar de canvis subtils, no sempre percebuts per la pacient ni pels seus familiars. Sovint d’afectada no ho explica ni tan sols al seu metge. Però, sigui com sigui, les persones afectades acaben conscienciant-se que alguna cosa no funciona en el seu cervell, encara que algunes ho neguen malgrat les evidències.

Aquests problemes afecten a les relacions i a la consideració cap a la persona afectada, tant en la vida familiar com en les amistats i en el treball. Poden ser objecte de menyspreu o atribuir els problemes a l’envelliment.

Definició i freqüència. Un factor important és el temps de durada del problema. Afortunadament, en la majoria d’ocasions els símptomes desapareixen després de la quimioteràpia. Però en altres es perllonguen. Quant a la seva presentació, es poden observar a les poques setmanes de la quimioteràpia, o als mesos i fins i tot anys després.

Segons diverses publicacions, la freqüència del cervell químic oscil·la entre el 15 i el 70% de casos tractats amb quimioteràpia per càncer de mama, encara que es pot acceptar que són al voltant del 30% de dones amb CM tractades amb quimioteràpia què poden presentar-lo.

Causes. La majoria d’estudis s’han referit a l’hipocamp, estructura cerebral essencial per a la memòria, tant a curt com a llarg termini. L’hipocamp (en tenim dos, un a cada hemisferi cerebral) forma part del anomenat sistema límbic o cervell mig, la funció té molta relació amb la memòria i les respostes davant de les emocions i els nostres records.

L’hipocamp és excepcional dins el nostre cervell ja que és capaç de crear noves neurones (procés conegut com neurogènesi o gènesi de noves neurones), neurones que són essencials per a la memòria i l’aprenentatge. Doncs bé, alguns dels medicaments utilitzats en quimioteràpia (especialment maig-fluoruracilo, metotrexat i adriamicina) disminueixen la proliferació de cèl·lules de l’hipocamp. Aquest mecanisme podria explicar en part la disminució de memòria en algunes pacients amb CM.

De fet hi ha altres medicaments (antiemètics, analgèsics, hormonoteràpia); estrès, insomni, angoixa, infeccions, etc.) que poden produir cervell químic.

Prevenció. Aconsellem a les dones que rebin quimioteràpia que exerciten el seu cervell (sudokus, mots encreuats, aprendre un nou idioma, etc.) i el seu cos mitjançant exercici físic continuat i adequat segons les seves possibilitats i recomanacions del seu metge sobre això. Dormir prou; augmentar el consum de vegetals que milloren el funcionament del cervell; utilitzar un dietari on anotar les tasques, medicaments que ha de prendre i cada quan; no voler fer moltes coses al mateix temps sinó enfocar-se en una tasca cada vegada; no s’acomplexi, accepti aquest problema i pensi que és probable que vostè els hi doni més importància de la que tenen; és útil explicar als familiars i amics el que li passa, no s’ho quedi per a vostè sola; no es senti culpable ni intenti dissimular-ho, parli amb el seu metge sobre el que li passa. Potser li recomanarà un neuròleg o un psicòleg si els problemes persisteixen molt temps o si són importants.