Dia Mundial contra el Càncer

EN EL DIA MUNDIAL DEL MALALT ONCOLÒGIC, LA NOSTRA ÍTACA ÉS UN MÓN SENSE CÀNCER

El progrés aconseguit en el pronòstic del càncer és molt gran. El diagnòstic precoç (honor per a la seva descobridor, el doctor Papanicolau, 1923) és la clau decisiva que ha canviat el pronòstic. Però queda molt per fer. Aspirem a un món amb “0” càncer. Malauradament, la realitat en xifres de la seva incidència és l’oposada. En el conjunt d’Espanya són diagnosticats més de 230.000 nous casos / any; a Catalunya, més de 40.000. Tots dos augmentant.

Per evitar-ho, fem cas ja d’Hipòcrates (“Més val prevenir que curar”), ¡dit 400 anys ac!). Fracassa la prevenció, en bona part per manca de recursos. La doctora M. Cuomo el denuncia: l’any 2012 (any rere any des de la proclamació de “The National Cancer Act”, del President Nixon, 1971)), el National Cancer Institut nord-americà, una de les màximes autoritats oncològiques mundials, va destinar un exigu 7,1% del seu pressupost a prevenció, amb evident contrast amb el 36,36% per a tractaments i 56,54% en investigació. Desitgem una societat de malalts crònics? Al contrari, volem lliurar-nos de les malalties, no fer-les cròniques com a objectiu.

Mentre li donem la volta, és a dir, vam aconseguir posar la prevenció com a objectiu estrelles per acabar el càncer, també cal, 1. Per descomptat, tractar els malalts actuals amb la màxima efectivitat i respecte. 2. Millorar diagnòstic precoç i tractament de les persones grans. És el col·lectiu més afectat per l’augment de càncer. 3. Ampliar i perfeccionar informació, comunicació i suport psicològic a malalts (tots però especialment als supervivents) i familiars. Gran assignatura pendent. 4. Eliminar tot tractament agressiu als terminals. La quimioteràpia no s’ha fet per ells / elles. 5. Controlar les discriminacions físiques, psíquiques, laborals i socials que tants conciutadans pateixen arran del diagnòstic, i 6. Que la indústria farmacèutica no cotitzi en borsa. El recent cas de l’hepatitis C així ho reclama. Molt s’ha parlat del Ministeri de Salut i poc de Gilead Sciences, l’empresa que com Grouxo Marx (“Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc d’altres”) passa en un moment d’exigir uns escandalosos 60.000 euros per tractament a uns no menys escandalosos 25.000, mentre que a Egipte el rebaixa a 900. A l’Índia (amb bon criteri), produeixen baratíssims genèrics.

La salut és massa important com per convertir-la en un negoci especulatiu per a uns quants. Sí, molts tractaments oncològics també són cars en excés. Ítaca: Un món sense càncer.

Autor: Professor Jordi Estapé, catedràtic emèrit d’Oncologia, Universitat de Barcelona. Director de EIO (Escola Internacional d’Oncologia)