CARCINOMA D’ORIGEN DESCONEGUT (COD). Es diagnostica un COD quan un pacient té metàstasi, sigui en ganglis limfàtics o en òrgans o vísceres, sense que es trobi el tumor que les va originar.
El COD és una clara contradicció amb el que passa en la immensa majoria de càncers (els CODs vénen a representar el 3% de tots els tumors). El més habitual és que es detecti un tumor, que s’estengui a ganglis i posteriorment produeixi metàstasi.
Per contra, en els CODs es diagnostiquen les metàstasis però, almenys d’entrada, no es percep el tumor que els va originar.
– EPIDEMIOLOGIA
No hi ha diferències en incidència pel que fa a sexes.
La freqüència augmenta amb l’edat.
Pel que fa a localització del tumor primitiu, els estudis en autòpsies de pacients. que van morir per COD sense que, en vida, s’hagués detectat el tumor primitiu, el resultat va ser el següent:
* El pulmó és el lloc per sobre del diafragma on amb més freqüència s’originen els CODs.
* Per sota del diafragma, pàncrees, còlon, estómac i fetge, són els llocs d’origen de CODs més freqüents.
* Una contradicció característica dels CODs és la baixa incidència de CODs originats en mama i pròstata, en contrast amb la gran incidència de càncers no COD originats en aquestes dues localitzacions.
– CAUSES
S’han aventurat moltes hipòtesis per explicar la “desaparició” del tumor primitiu.
Per a alguns serien els mecanismes defensius de l’organisme (sistema immunitari) els que serien capaços de destruir el tumor en els seus inicis sense que fossin, al mateix temps, capaços d’impedir la disseminació metastàsica.
Altres sostenen que el tumor primitiu es troba en estructures anatòmiques incapaços de ser detectades pels mitjans de diagnòstic actuals.
Per donar suport a aquesta última teoria, estaria la dada de la disminució de la incidència de COds conforme milloren els mitjans de diagnòstic mitjançant la imatge (TAC, RNM, PET).
– MANIFESTACIONS CLÍNIQUES
Depenen de l’àrea del nostre organisme en què apareixen les metàstasis.
– PATOLOGIA
Hi ha quatre categories de CODs: adenocarcinoma (65% de casos); carcinoma o adenocarcinoma molt poc diferenciats (20%); carcinoma de cèl·lules escamoses (10%); càncers indiferenciats (5%).
– DIAGNÒSTIC
Es practica biòpsia de la metàstasi.
– DIAGNÒSTIC CLÍNIC
Es realitzen les exploracions necessàries segons l’àrea afectada i la sospita que es tingui sobre el tumor d’origen, encara que no es trobi.
Si totes les exploracions són negatives, abans d’iniciar el tractament s’ha d’haver practicat una TAC toràcica i una altra abdominal. La PET (tomografia per emissió de positrons) és molt útil per detectar tumors d’origen desconegut.
– SITUACIONS CLÍNIQUES ESPECIALS
1. Ganglis metastàtics a la regió del coll. Probablement el tumor d’origen es troba en alguna àrea de cap i coll, que ha de ser acuradament estudiada i qualsevol zona sospitosa, biopsiada.
2. Ganglis inguinals metastàtics. Si es tracta de dones, el COD pot trobar-se en vulva, vagina o coll d’úter; en cas d’homes, el COD pot trobar-se en el penis o en l’àrea anus-rectal.
– TRACTAMENT
Depèn de la patologia de la metàstasi biopsiada:
1. Adenocarcinoma. Segons la localització de la metàstasi:
1a. Adenopaties a l’aixella. Es tracta com un estadi II de càncer de mama (veure el capítol corresponent).
1b. Dones amb disseminació metastàtica en el peritoneu (carcinomatosi peritoneal). Es tracten com l’estadi III del càncer d’ovari (veure capítol corresponent).
1c. Homes amb metàstasi als ossos. Hi ha dues situacions: el PSA (veure el capítol de càncer de pròstata) està elevat: tractar com si fos un càncer de pròstata; el PSA no està elevat, tractar amb quimioteràpia empírica (veure més endavant).
1d. Pacients amb metàstasi única. S’extirpa i irradia, amb bons resultats.
2. Carcinoma de cèl·lules escamoses.
2a. Adenopaties al coll (cervicals). Extirpació i radioteràpia radical. Bons resultats, amb supervivències superiors al 30% (fins i tot resultats de supervivència del 70% de pacients).
2b. Adenopaties inguinals. Extirpació, de vegades radioteràpia i quimioteràpia basada en cisplatí.
3. Carcinomes indiferenciats. Es tracta de CODs molt sensibles a la quimioteràpia, que responen a combinacions de cisplatí i etopòsid.
– QUIMIOTERÀPIA PER ALS CASOS NO INCLOSO EN ALGUN DELS ANTERIORS
Amb pautes empíriques s’aconsegueixen respostes positives en el 20-30% de pacients, sense que s’hagi demostrat taxativament un augment de supervivència.
Les pautes més aplicades són combinacions de cisplatí amb 5-fluoruracilo (24% de respostes positives, mitjana de supervivència de 6 mesos); 5 fluoruracilo-adriamicina-mitomicina C (20% i 8 mesos respectivament); adriamicina-mitomicina C (29% i 5 mesos); ciclofosfamida-adriamicina-5 fluoruracilo (17% i 5 mesos).
Pautes de més recent utilització: paclitaxel-carboplatí-etopòsid (46% de respostes positives i 11 mesos de supervivència mitjana); paclitaxel-carboplatí (41% i 12 mesos).